Pels drets de totes les dones

El patriarcat és un sistema que no coneix fronteres i que s’estén més enllà del nostre municipi.

Les societats de tot el món s’organitzen al voltant d’aquesta divisió injusta; un sistema que genera exclusió, opressió, patiment i violència, i que dona forma a unes relacions socials i entre comunitats on la vida i les cures encara són un element perifèric a l’hora de prendre decisions.

Les conseqüències del patriarcat no resten confinades. Fan que les dones cobrin menys, que siguin invisibles en determinades professions i ocupacions o que pateixin agressions. El poder polític gira al voltant dels homes, de la mateixa manera que ho fa la cultura o els mitjans de comunicació i, per tant, el relat que construïm de la nostra societat i del món. Fins i tot quan es signa una tractat de pau, s’oblida a les dones i de les injustícies que pateixen.

Desmuntar aquest sistema és responsabilitat de tothom, començant per les administracions públiques. Els municipis coneixen bé les violències masclistes, han adquirit una experiència molt valuosa gràcies als serveis d’atenció, que son el primer espai on les dones acudeixen quan pateixen una agressió. Cap altra administració està tan a prop dels problemes de les dones com ho estan els municipis, aquí i arreu del món.

Transmetre aquesta experiència entre municipis és feina exclusiva dels ens locals, ja que cap altra administració l’ha desplegat de la mateixa manera. Formar a dones perquè aprenguin noves professions, possibilitar l’accés al crèdit, registrar com a seves les terres que conreen, habilitar escoles bressol per poder treballar, garantir l’accés a l’aigua i permetre a les nenes anar a escola (enlloc de caminar hores per anar-ne a buscar), vigilar, informar i evitar les ablacions, entre moltes altres tasques... Cada municipi que guanya aquesta capacitat i experiència, fa avançar i col·labora amb la resta per frenar i evitar que el sistema patriarcal es perpetuï.

Cal que els municipis aportin i portin les seves polítiques i accions per la igualtat més enllà de les seves fronteres, més enllà del nostre país, perquè així el nostre sistema de cooperació disposi d’aquestes eines fonamentals.

Nosaltres també vam començar a reflexionar i a canviar quan altres persones, segurament d’altres països, van venir als nostres municipis fa dècades i ens van ensenyar que les dones podien vestir, pensar i viure de manera lliure; i que les seves cotilles, al final, les patia tothom.

Defensa la cooperació amb...

  • Les agricultores de Senegal

    El Grup de Treball de Senegal articula una xarxa de perímetres agrícoles a Casamance per tal que les dones que hi viuen assoleixin el ple exercici dels seus drets econòmics, socials i alimentaris. El projecte disposa de 12 hortes comunitàries, totes gestionades per dones. Es fan formacions agroecològiques, es creen mecanismes autogestionats de microfinances i es fan sessions per donar a conèixer els drets de les dones a l’accés a la terra i als mitjans de producció.

    + Enllaç al projecte
  • Les supervivents de Nicaragua

    L’Alberg de víctimes de violència del Movimiento de Mujeres Nidia White proporciona un espai segur per a nenes i dones víctimes de violència de gènere a la zona de Puerto Cabezas. Els principals projectes que s’hi porten a terme són la construcció d’un mur perimetral, la creació d’un hort familiar per enfortir la sostenibilitat alimentària i la promoció d’un espai de lleure per a totes.

    + Enllaç al projecte
  • Les defensores de Guatemala

    A Guatemala, els pobles indígenes estan fortament colpejats per la discriminació de gènere, per l’impacte de la crisi climàtica que afecta els conreus i la sostenibilitat alimentària i per la criminalització de les defensores i la usurpació de les seves terres. El projecte d’apoderament mediàtic i jurídic en la defensa dels drets humans i de la mare terra treballa perquè les comunitats indígenes, i en especial les dones, coneguin els seus drets i participin en els processos de defensa i reparació propis.

    + Enllaç al projecte

Per un planeta on puguem viure

L’emergència climàtica ja és una realitat. Els nostres municipis, i tot el territori, en comença a patir els seus efectes. La intensificació d’aquest fenomen augmenta la vulnerabilitat de moltes persones i comunitats que no estan preparades per a règims més inestables de pluja, d’augment de temperatures, pèrdua de sols fèrtils, pujada del nivell del mar o noves malalties, entre molts d’altres efectes. A mesura que passin els anys, moltes regions es faran inhabitables, fet que augmentarà la pressió sobre altres territoris i els seus recursos. A regions com la Mediterrània, conflictes com el de Síria ja s’han vinculat a les sequeres més accentuades els darrers anys. Tot plegat, esdevindrà una font d’inestabilitat amb repercussions difícils d’imaginar. Per als nostres municipis, l’amenaça també és compartida. Implicar-s’hi i fer-li front, més enllà dels seus límits, és una mesura del tot lògica.

Per una banda, és evident que l’atmosfera no té límits i que la concentració de gasos d’efecte hivernacle ens afecta de manera comuna a tota la humanitat, tot i que amb efectes desiguals. Contribuir a la reducció de la seva emissió allà on sigui té un efecte beneficiós per a la nostra ciutadania. De fet, la relació inversió-efecte pot arribar a ser molt més favorable lluny de les nostres fronteres, especialment pel que fa a la transició energètica necessària per acomplir amb les metes climàtiques internacionals. Mitjançant mesures d’entrada senzilles, com ara dissenyar les xarxes de transport públic local o metropolità de manera eficient, es poden estalviar combustibles i emissions i augmenta la qualitat de vida de la ciutadania. Els municipis catalans tenen una llarga experiència en introduir tecnologies i metodologies per gestionar de manera més eficient l’energia, fins i tot produir-la des de fonts renovables i distribuir-la de manera equitativa i sostenible. De nou, és un coneixement en mans del món local que esdevé imprescindible per a capilaritzar la transformació global que necessitem. Sense la participació de municipis donant suport a d’altres municipis i governs regionals, serà molt més complicat que tot el món acompleixi amb l’Acord de París i que el desenvolupament esdevingui just i a l’abast de tothom.

Per l’altra, les ciutats i els pobles han d’adaptar-se als canvis. Han de guanyar en resiliència davant l’estrès que generarà el canvi climàtic, de manera que puguin assegurar i mantenir la qualitat de vida per a la seva ciutadania. Els plans d’adaptació ambiental que molts ajuntaments catalans estan posant en marxa són molt útils per a d’altres comunitats. Disposar de més recursos hídrics, dissenyar espais públics que suportin la calor, protegir les línies costaneres i les platges, erradicar la contaminació o tenir cura de la biodiversitat; totes són experiències conegudes únicament per les administracions locals però útils en totes dues direccions i de les quals tothom en pot aprendre i treure’n profit. Sense la seva aportació al conjunt d’eines de la cooperació, els municipis del món patiran per seguir essent la llar, el lloc de feina i de benestar de la humanitat.

Defensa la cooperació amb...

  • La gestió de recursos hídrics

    L’objectiu del projecte de Gestió urbana per al maneig integral dels recursos hídrics és millorar l’accés a l’aigua, en qualitat i quantitat, mitjançant la reforma dels sistemes urbans de proveïment d’aigua potable. El projecte vol brindar un millor servei públic als habitants de 3 ciutats frontereres de la zona de Trifino, la regió fronterera entre Guatemala, Honduras i El Salvador, zona de gran importància ambiental i poblacional.

    + Enllaç al projecte
  • Alternatives socioeconòmiques

    A Gàmbia, el projecte Fandema té per objectiu combatre un dels problemes de desenvolupament més comuns, l’accés a l’energia amb baixes emissions. Fandema se centra en generar capacitat tècnica i de negocis a grups de dones i a dissenyar i instal·lar estructures solars enfocades a satisfer la demanda d’energia provinents de les seves activitats econòmiques. D’aquesta manera, no només es genera ocupació laboral femenina i s’allibera a les dones de la càrrega domèstica, sinó que també els permet ser part d’un canvi social.

    + Enllaç al projecte