Per un món on les persones trobin refugi

Durant aquests anys, els municipis catalans s’han implicat en la crisi del refugi, a demanda d’una ciutadania que no veia cap resposta satisfactòria en l’Estat i que volia formar part de la solució a una situació indignant. El món local ha donat resposta a la crisi en la mesura de les seves possibilitats, conscient que qui ha de garantir finalment la integració a casa nostra de les persones que fugen de la guerra, les persecucions, la pobresa o els desastres naturals, son els municipis i les comunitats. Sense un entorn acollidor, reparador i integrador, el refugi no funciona. Però sense vies segures, tampoc: els valors dels quals hem fet gala a Europa durant dècades i que n’eren part constitutiva, s’han vist trepitjats i deixats de banda per la por als partits d’extrema dreta i el racisme institucionalitzat. Davant d’aquesta situació, els municipis han aportat el seu granet de sorra per fer front a un problema que depassa àmpliament les seves competències; habilitant missions de rescat a la Mediterrània, o a través de la possibilitat d’estudiar a les nostres universitats i que els joves continuïn amb les seves carreres.

Els municipis catalans també han desenvolupat una tasca arreu: fer entendre a la població el sentit i la responsabilitat d’actuar en solidaritat amb les persones refugiades, de la mateixa manera que les nostres pròpies famílies van rebre el suport d’altres comunitats i països a conseqüència de la guerra o de la pobresa del nostre país. Sense municipis no hi ha refugi.

El dret a migrar i a tenir un futur digne en un lloc diferent del que ens ha vist néixer és fonamental per a tothom, i no hauria d’estar renyit amb el dret de viure en pau a la nostra comunitat d’origen. La migració és una eina per distribuir riquesa, per intercanviar i fer créixer la cultura, per refermar lligams entre pobles, per repartir la pressió sobre els recursos i per protegir les persones, entre moltes altres coses indispensables.

Defensa la cooperació amb...

  • Suport a l’acollida de població refugiada

    Des del 2015 el Fons Català coordina, juntament amb altres institucions catalanes i la ciutadania, una campanya de suport als refugiats centrada en quatre eixos, tots ells comptant amb la feina d’organitzacions locals: assistència en necessitats les rutes de fugida (necessitats bàsiques: alimentació, salut i higiene); suport als municipis de la ruta (establir relacions bilaterals entre municipis catalans i municipis que es troben en la ruta dels refugiats, i dissenyar actuacions per donar resposta a les necessitats d’aquests municipis); educació per al desenvolupament i sensibilització, i acollida (facilitar l’atenció i l’acollida de les persones refugiades a Catalunya).

    + Enllaç al projecte
  • Les ciutats Defensores dels DDHH

    Ciutats Defensores dels Drets Humanes és un projecte iniciat el 2013 amb l’objectiu de donar a conèixer la feina dels defensors i defensores de drets humans i ajudar a conscienciar a la ciutadania sobre la necessitat d’integrar la defensa dels drets humans en la nostra tasca quotidiana. S’organitza l’estada a Catalunya d’un grup de defensors/es de drets humans durant una setmana per tal que participin en xerrades, visites, reunions i entrevistes que serviran per donar a conèixer la importància de la seva tasca.

    + Enllaç al projecte

Per un sistema de salut públic i universal

La pandèmia que encara vivim és la prova més contundent que la preocupació per la salut és un fenomen global, i que garantir l’accés a una atenció sanitària, universal i de qualitat no és només una necessitat, sinó l’única manera de combatre malalties com les que ara mateix ens afecten.

En un món globalitzat, on les relacions economies i la mobilitat s’han intensificat tant, no té cap sentit pensar en la salut com quelcom que es pugui confinar dins d’unes fronteres territorials: no hi ha reixes prou altes o atapeïdes per aturar virus i microbis. A més, la desnaturalització creixent i l’impacte sense fre sobre els ecosistemes de les nostres activitats econòmiques, o l’expansió de les grans urbs als continents més empobrits sense prou condicions ni serveis, augmenten la probabilitat que noves pandèmies es generin durant els pròxims anys.

Per una raó de justícia global, però també per treballar per al dret a la salut de la nostra ciutadania, cal implicar-se en estendre aquest dret a tot arreu. La salut, a més, no és una qüestió limitada a tenir bons hospitals i les millors medecines, sinó que té a veure amb tot un seguit de determinants, els quals han de ser tractats des de la proximitat, des del món local. La bona alimentació, la higiene, la qualitat de l’aire o de l’habitatge són elements que determinen l’esperança de vida o incideixen en la prevalença de la majoria de malalties. Treballar en l’àmbit de salut comunitària pel que fa a la qualitat de l’aigua, prevenint mals hàbits, donant informació sobre planificació familiar i sexualitat o detectant pràctiques perilloses com l’ablació, són exemples de com construir el dret a la salut des dels municipis. No serà cap ministeri el que vetlli per la salubritat dels aliments als mercats municipals o el que asseguri la recollida d’escombraries i el drenatge de les aigües residuals de manera correcta.

L’atenció primària i la medicina familiar, en aquells països on l’estat no té una presència territorial forta, acaba essent gestionada pels governs locals, ocupant-se de campanyes de vacunació, salut materna infantil, gestió de farmacioles, etc. Disposar d’un sistema de salut bàsic, juntament amb el treball sobre els determinants social i econòmics des de l’àmbit local, són els primers elements per construir el dret a la salut. Sense salut no hi ha justícia global ni cap mena de seguretat per a ningú.

Defensa la cooperació amb...

  • El personal sanitari de Gàmbia

    A Gàmbia la Mutilació Genital Femenina està prohibida des del 2015, però és una pràctica tan arrelada en alguns sectors de la societat que una llei no sempre aconsegueix eradicar-la. Per aquest motiu és important la formació i sensibilització sobre la MGF tant al país d’origen com a territoris d’acollida.

    + Enllaç al projecte
  • Els farmacèutics de Tindouf

    El Projecte de manteniment del laboratori i de la producció local de medicaments essencials, iniciat el 1992, va néixer amb l’objectiu poder donar assistència farmacèutica a les persones sahrauís que es fan refugiar a Tindouf (Algèria) després de l’ocupació del Sàhara Occidental per part del Marroc i Mauritània. El 1996 es va construïr l’estructura del laboratori i des d’aleshores s’han assolit tasques importants, com ara l’equipament de les sales, la millora de les infrastructures, la fidelització de l’equip i la implantació de guies i normes de treball per demostrar que la feina que es fa s’adequa a les normatives locals i internacionals.

    + Enllaç al projecte
  • La comunitat de PaD de Masaya

    El Centre de desenvolupament integral per a persones amb discapacitat de Nicaragua treballa per una intervenció destinada a millorar la integració social i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat a través de teràpies individuals, assemblees normatives, teràpies ocupacionals... per tal de millorar la seva qualitat de vida.

    + Enllaç al projecte

Per un planeta on puguem viure

L’emergència climàtica ja és una realitat. Els nostres municipis, i tot el territori, en comença a patir els seus efectes. La intensificació d’aquest fenomen augmenta la vulnerabilitat de moltes persones i comunitats que no estan preparades per a règims més inestables de pluja, d’augment de temperatures, pèrdua de sols fèrtils, pujada del nivell del mar o noves malalties, entre molts d’altres efectes. A mesura que passin els anys, moltes regions es faran inhabitables, fet que augmentarà la pressió sobre altres territoris i els seus recursos. A regions com la Mediterrània, conflictes com el de Síria ja s’han vinculat a les sequeres més accentuades els darrers anys. Tot plegat, esdevindrà una font d’inestabilitat amb repercussions difícils d’imaginar. Per als nostres municipis, l’amenaça també és compartida. Implicar-s’hi i fer-li front, més enllà dels seus límits, és una mesura del tot lògica.

Per una banda, és evident que l’atmosfera no té límits i que la concentració de gasos d’efecte hivernacle ens afecta de manera comuna a tota la humanitat, tot i que amb efectes desiguals. Contribuir a la reducció de la seva emissió allà on sigui té un efecte beneficiós per a la nostra ciutadania. De fet, la relació inversió-efecte pot arribar a ser molt més favorable lluny de les nostres fronteres, especialment pel que fa a la transició energètica necessària per acomplir amb les metes climàtiques internacionals. Mitjançant mesures d’entrada senzilles, com ara dissenyar les xarxes de transport públic local o metropolità de manera eficient, es poden estalviar combustibles i emissions i augmenta la qualitat de vida de la ciutadania. Els municipis catalans tenen una llarga experiència en introduir tecnologies i metodologies per gestionar de manera més eficient l’energia, fins i tot produir-la des de fonts renovables i distribuir-la de manera equitativa i sostenible. De nou, és un coneixement en mans del món local que esdevé imprescindible per a capilaritzar la transformació global que necessitem. Sense la participació de municipis donant suport a d’altres municipis i governs regionals, serà molt més complicat que tot el món acompleixi amb l’Acord de París i que el desenvolupament esdevingui just i a l’abast de tothom.

Per l’altra, les ciutats i els pobles han d’adaptar-se als canvis. Han de guanyar en resiliència davant l’estrès que generarà el canvi climàtic, de manera que puguin assegurar i mantenir la qualitat de vida per a la seva ciutadania. Els plans d’adaptació ambiental que molts ajuntaments catalans estan posant en marxa són molt útils per a d’altres comunitats. Disposar de més recursos hídrics, dissenyar espais públics que suportin la calor, protegir les línies costaneres i les platges, erradicar la contaminació o tenir cura de la biodiversitat; totes són experiències conegudes únicament per les administracions locals però útils en totes dues direccions i de les quals tothom en pot aprendre i treure’n profit. Sense la seva aportació al conjunt d’eines de la cooperació, els municipis del món patiran per seguir essent la llar, el lloc de feina i de benestar de la humanitat.

Defensa la cooperació amb...

  • La gestió de recursos hídrics

    L’objectiu del projecte de Gestió urbana per al maneig integral dels recursos hídrics és millorar l’accés a l’aigua, en qualitat i quantitat, mitjançant la reforma dels sistemes urbans de proveïment d’aigua potable. El projecte vol brindar un millor servei públic als habitants de 3 ciutats frontereres de la zona de Trifino, la regió fronterera entre Guatemala, Honduras i El Salvador, zona de gran importància ambiental i poblacional.

    + Enllaç al projecte
  • Alternatives socioeconòmiques

    A Gàmbia, el projecte Fandema té per objectiu combatre un dels problemes de desenvolupament més comuns, l’accés a l’energia amb baixes emissions. Fandema se centra en generar capacitat tècnica i de negocis a grups de dones i a dissenyar i instal·lar estructures solars enfocades a satisfer la demanda d’energia provinents de les seves activitats econòmiques. D’aquesta manera, no només es genera ocupació laboral femenina i s’allibera a les dones de la càrrega domèstica, sinó que també els permet ser part d’un canvi social.

    + Enllaç al projecte

Pels drets de totes les dones

El patriarcat és un sistema que no coneix fronteres i que s’estén més enllà del nostre municipi.

Les societats de tot el món s’organitzen al voltant d’aquesta divisió injusta; un sistema que genera exclusió, opressió, patiment i violència, i que dona forma a unes relacions socials i entre comunitats on la vida i les cures encara són un element perifèric a l’hora de prendre decisions.

Les conseqüències del patriarcat no resten confinades. Fan que les dones cobrin menys, que siguin invisibles en determinades professions i ocupacions o que pateixin agressions. El poder polític gira al voltant dels homes, de la mateixa manera que ho fa la cultura o els mitjans de comunicació i, per tant, el relat que construïm de la nostra societat i del món. Fins i tot quan es signa una tractat de pau, s’oblida a les dones i de les injustícies que pateixen.

Desmuntar aquest sistema és responsabilitat de tothom, començant per les administracions públiques. Els municipis coneixen bé les violències masclistes, han adquirit una experiència molt valuosa gràcies als serveis d’atenció, que son el primer espai on les dones acudeixen quan pateixen una agressió. Cap altra administració està tan a prop dels problemes de les dones com ho estan els municipis, aquí i arreu del món.

Transmetre aquesta experiència entre municipis és feina exclusiva dels ens locals, ja que cap altra administració l’ha desplegat de la mateixa manera. Formar a dones perquè aprenguin noves professions, possibilitar l’accés al crèdit, registrar com a seves les terres que conreen, habilitar escoles bressol per poder treballar, garantir l’accés a l’aigua i permetre a les nenes anar a escola (enlloc de caminar hores per anar-ne a buscar), vigilar, informar i evitar les ablacions, entre moltes altres tasques... Cada municipi que guanya aquesta capacitat i experiència, fa avançar i col·labora amb la resta per frenar i evitar que el sistema patriarcal es perpetuï.

Cal que els municipis aportin i portin les seves polítiques i accions per la igualtat més enllà de les seves fronteres, més enllà del nostre país, perquè així el nostre sistema de cooperació disposi d’aquestes eines fonamentals.

Nosaltres també vam començar a reflexionar i a canviar quan altres persones, segurament d’altres països, van venir als nostres municipis fa dècades i ens van ensenyar que les dones podien vestir, pensar i viure de manera lliure; i que les seves cotilles, al final, les patia tothom.

Defensa la cooperació amb...

  • Les agricultores de Senegal

    El Grup de Treball de Senegal articula una xarxa de perímetres agrícoles a Casamance per tal que les dones que hi viuen assoleixin el ple exercici dels seus drets econòmics, socials i alimentaris. El projecte disposa de 12 hortes comunitàries, totes gestionades per dones. Es fan formacions agroecològiques, es creen mecanismes autogestionats de microfinances i es fan sessions per donar a conèixer els drets de les dones a l’accés a la terra i als mitjans de producció.

    + Enllaç al projecte
  • Les supervivents de Nicaragua

    L’Alberg de víctimes de violència del Movimiento de Mujeres Nidia White proporciona un espai segur per a nenes i dones víctimes de violència de gènere a la zona de Puerto Cabezas. Els principals projectes que s’hi porten a terme són la construcció d’un mur perimetral, la creació d’un hort familiar per enfortir la sostenibilitat alimentària i la promoció d’un espai de lleure per a totes.

    + Enllaç al projecte
  • Les defensores de Guatemala

    A Guatemala, els pobles indígenes estan fortament colpejats per la discriminació de gènere, per l’impacte de la crisi climàtica que afecta els conreus i la sostenibilitat alimentària i per la criminalització de les defensores i la usurpació de les seves terres. El projecte d’apoderament mediàtic i jurídic en la defensa dels drets humans i de la mare terra treballa perquè les comunitats indígenes, i en especial les dones, coneguin els seus drets i participin en els processos de defensa i reparació propis.

    + Enllaç al projecte